Por que ante todo soy periodista

ENTREVISTA AMB SALVADOR RUIZ

El pintor alacantí ens obri les portes del seu taller
«PARLAR DE L’ART ÉS PARLAR DE LA FELICITAT»

Va nàixer a Beniarrés fa 43 anys on continúa vivint actualment. Estudià Arts i Oficis a l’escola d’ Alcoi i allà començà a dedicar-se més seriosament al dibuix i la pintura, de la que feu el seu treball ja fa més de vint anys. El seu taller de pintura és la seva casa i la dels seus avantpassats, l’escenari on se sent més agust per donar llibertat a les seues creacions. Encara que no ha expossat mai de manera oficial, la seua obra no té res que envejar a la dels grans paisatgistes francesos a qui admira i a qui s’apropa als seus quadres i dibuixos.

Miscel·lània: D'òn ve la teua vocació per la pintura?
Salvador Ruiz: Doncs supose que serà de naixement. Recorde que ja de ben menut feia dibuixos per tot arreu,en els llocs més insospitats, en les parets... Encara queden algunes restes, jo les dic "pintures rupestres".
M: A banda d'haber estudiat a l'escola d'Arts i Oficis, ets també autodidacta?
S.R: Sí, jo m'he format bàsicament com autodidacta. Vaig apendre les bases del dibuix en l'escola d'Arts i Oficis però al món de la pintura has d'apendre tú a jugar amb els colors i a trobar la teua pròpia tècnica.

«Com a paisatgista m'agrada expressar als meus quadres la pròpia bellesa de la natura»

M: Cóm definiríes el teu estil?
S.R: Doncs bàsicament sóc paisatgista, m'agrada molt pintar els paisatges del meu poble... clar que tot això no dona de sí, t'has de sotmetre a allò que és el mercat on has de fer tota mena d'encàrrecs de tot tipus com la reproducció de llocs on no has estat mai o també reproduccions de fotos familiars que tenen molta demanda.
M: Si parlem del teu estil propi, què vols expressar amb la teua pintura?
S.R: Expressar no ho sé, jo el que pretenc és assemblar-me el més possible a la natura i intentar reproduïr una mica els canvis que hi ha en la natura com els diferents moments del día, la llum, les textures, els colors, els reflexos de l'aïgua... si haig d'expressar alguna cosa com a tal, a pròpia bellesa de la natura.
M: A banda de paissatges, quan no pintes per encàrrec, que altres motius prefereixes?
S.R: M'agrada tot allò referent a la natura com poden ser les flors o les naturalesses mortes, els bodegons, però sobre tot el mar.
M: De quines fonts has begut?
S.R: La veritat és que per a mí l'art és una cosa tan vasta i tan gran que de qualsevol pots apendre, des dels grans mestres de temps passats, del classicisme pròpiament dit fins als actuals. Tota la seua obra em resulta molt interessant. De tota manera sempre m'he identificat molt amb els impressionistes francesos.
M: I ja que parlem de corrents i de pintors, quin és el teu artista favorit?
S.R: No sé... (pensa). En cada vessant i ha sempre algú que destaca i a qui admires, però si s’ha d’anomenar algú, sería un pintor del segle XIX, un paisatgista francés precursor de l'impressionisme: Corot. És un pintor en el qual m'he reflectit algunes vegades.
M: Aleshores creus que ha influït Corot en la teua obra?
S.R: Podría sí, però igual que ell també altres. Per exemple, fa uns dies vaig estar al Museu Nacional de Berlin on hi havia infinitat de quadres que no havia vist mai de pintors alemanys desconeguts i em van encantar. No necesàriament els grans pintors tenen que ser coneguts. Hi ha milers, diría jo, que poden aportar coses.
M: Amb què et quedaríes del Museu de Berlín?
S.R: Em va sorpendre el museu perque a banda de tindre a Monet, que és qui més m'interesava, hi havia bàsicament pintura alemanya dels segles XVIII i XIX i anteriors que estaven molt bé i em varen ensenyar molt.

«No necesàriament els grans pintors tenen que ser coneguts, hi ha milers que poden aportar coses»

M: Quina obra teua t'agrada més o li tens més apreci?
S.R: Doncs no ho sé, no m'havia parat mai a pensar... A lo millor un retrat del meu fill i el meu sogre que vaig fer quan va morir. Potser per nostàlgia.
M: Seguim parlant de pintura però una mica més en general: cóm veus el món de la pintura actual?
S.R: Uf! jo el món comercial el veig molt malament per que la gent no s'interessa per la pintura, es conformen amb qualsevol cosa feta en Xina. A més a més hi ha algunes coses que entren dins del mercantilisme absurd en el que si no estàs dins d'eixe rol és com si no existires. També hi ha obres de molt baixa qualitat però que per estar en el moment adeqüat se les considera com obres transcendentals quan no ho són en absolut.
M: I a propòsit del que comentes d'estar, diguem, en el "mundillo", pertanys a cap associació de pintors o vas per lliure?
S.R: No, no, jo vaig per lluire. Varem tindre una mena d'associació, una cooperativa fa temps de pintors d'açí de la zona: de Muro i d'Alcoi sobretot, que sempre ha sigut una ciutat de pintors, però finalment cadascú va tirar pel seu camí.
M: Has fet exposicions?
S.R: He fet alguna col·lectiva però com que la meua obra va venent-se no he tingut un recull suficientment gran per exposar. Clar que tampoc m'ho ha proposat ningú. Però això d'exposar no ho tingut mai massa en compte.
M: Aleshores, a banda de en particulars, on podem trobar la teua obra?
S.R: Sí, bàsicament es troben en mans de particulars que les han comprades. També hi ha algunes que he regalat.
M: Per exemple, a Beniarrés no podem visitar cap sala que tinga obres teues?
S.R: En el poble m'he dedicat més a fer portades de revises, cartells anunciadors d'esdeveniments com fires i festes, però en el poble no tenim museu i no es pot vore. Si algú té interés a vore els quadres té que vindre a casa, on tinc l'estudi o taller de pintura.
M: Es a dir, que comparteixes la vida familiar i la professional al mateix lloc. Contam cóm és la vida d'un pintor.
S.R: Així és. La vida d'un pintor, almenys la meua es molt senzilla. Em solc llevar molt de matí per que m'agrada vore eixir el sol i després és enfrontar-se diariament a la paleta, als llenços... no és res extraordinari (riu). De tant en tant haig d'eixir al camp a pegar voltes per perdre una mica la dependència que tinc a l'estudi i prendre l'aire, canviar d'atmósfera.
M: I en el temps lliure a què et dediques?
S.R: M'agrada molt l'excursionisme i viatjar.
M: Quina és la teua música favorita?
S.R: Tinc una gran varietat, depén del meu estat d'ànim. La música sempre m'acompanya quan estic pintant, és una bona companya. Puc escoltar des de música barroca, rock dels anys seixanta o setanta, quartets de corda o els grans mestres clàssics fins a música electrònica. Tinc gaire més de mil discos de tot tipus.
M: Està clar que penses que hi ha un vincle entre la música i la pintura...
S.R: Sí, sempre s'ha considerat, fins i tot hi ha performances on les barrejen, vaja que si no són germans són cosins germans. Es tracta de dues maneres d'expressar que en la pràctica tenen nexos. Les dues, la música i la pintura expressen emoció i això és lo bàsic.
M: Clar, tota la música et deixa una sensació...
S.R: Sí, fins i tot la roïna... no molt bona però et deixa alguna sensació.

«La gent no s'interessa per la pintura, es conformen amb qualsevol cosa feta en Xina»

M: De no ser pintor, a què t'haguera agradat dedicar-te?
S.R: Doncs m'haguera dedicat a alguna cosa relacionada amb la naturalesa. No sé si hi haurà alguna professió que es diga observador de la natura, per que és allò que m'agradaría fer.
M: Tornant a la pintura, cada artista té unes tècniques, quines són les teues i cóm comences un quadre?
S.R: Utilitze la pintura a l'oli i també alguns acril·lics i la pintura plàstica normal, colorants... i per a les textures solc usar escayola o algeps per als volums. El quadre comença més o menys enquadrant allò que vols pintar i dibuixant.

«L'art ens acompanya des dels origens de la humanitat»

M: Has treballat altres tècniques?
S.R: Sí, he fet dibuixos amb tinta, he pintat molt amb sanguina i amb carbó i també amb aquarel·la per als cartells.
M: A banda de la pintura, practiques cap altra activitat artística?
S.R: No, encara que sóc un apassionat de la música, ho vaig intentar però requereix molta pràctica i em faltava temps.
M: Quina és la teua definició de l'art?
S.R: L'art és parlar de la felicitat. L'art ens acompanya des dels origens, o siga que l'art és tot: allò bo i allò dolent. Jo diría que és qualsevol cosa que l'home puga manifestar en un moment donat. Per a mí no té una definició estàndard, cadascú ho sent d'una manera.
M: I qué opines quan aparareix una noticia sobre una obra d'art que s'ha subastat per milers de milions?
S.R: (Riu). Allò que jo pense es indiferent. El que importa és allò que pense l'artista, com per exemple Van Gogh que ja no ho podrà dir. M'imagine que sería interessant. No sé, això és un mercat. Jo sempre els ho dic als meus amics. Si poguera vendre un quadre per un milió de euros, ningú pot dir que aqueix quadre no val eixos diners, per que efectivament els val si hi ha algú que els ha pagat. És allò que comentaven abans: es qüestió d'entrar en un mercat i que hi haja algú que, per ignorància o no, ho compre. És una inversió, com si fòs la borsa.
M: Això pel que fa les obres, però que hi ha dels artistes?
S.R: A un artista el poden pujar fins a les altures siguent mediocre. Això ha passat sempre, però no només en la pintura,també ha passat en la música i passarà en tot.
Clar que hi ha pintors d'estos que estem anomenant que no varen gaudir d'això, però es que tampoc ho necessitaven, per que ells vivíen en la bohemia... eren la definició del que vertaderament era un pintor. Ells no es preocupaven per lo que valía un quadre. Només volíen tindre diners per comprar les pintures, les teles i alguna botella de vi. Al cap i a la fi era el que feien ells (riu) encara que semble que ho diguem amb una mica de mala llet. No pintaven millor per que estaven en un estat d'embriaguessa que s'ho impedía.
M: Es nota que admires molt els impressionistes...
S.R: Clar, es que ells eren uns revolucionaris. La gent quan veia les seues obres no les enteníen per que veníen de una época de pintura figurativa i idealista, molt académica i encorsetada. Varen ser els precursors, encara que pintors com Goya ja eren impressionistes en la seua última etapa. Buscaven una altra eixida, altres fonts d'inspiració diferents a les establertes.

«Vendre un quadre hui en día és molt complicat»

M: I tú on trobes la inspiració?
S.R: Be, això és com tot, el día a día. Un día et trobes apocat i no te ix res i a l'altre estàs be i realment no saps d'on ve la inspiració. És qüestió d'anar fent, anar provant i que vaja eixint-te allò que tú vols fer.
M: En què estàs treballant actualment?
S.R: Estic fent uns quadres amb motius florals amb textura, que està molt be pintar flors en la tardor, t'anima una mica.
M: Quins són els teus plans per al futur?
S.R: Doncs es difícil saber-ho. Demà puc contestar per que demà mateix ja és el futur. No ho sé, realment no m'ho planteje mai, prefeix el día a día.
M: Però supose que tindràs algunes aspiracions com artista... On aspires arribar?
S.R: Tampoc sòc massa ambiciós al respecte. Potser que es valore una mica més el treball de l'artista per que està molt malament; vendre un quadre hui en día és molt complicat. Diguem que a allò que aspire és a poder fer les coses que un creu amb una mínima dignitat.
M: Quin ha sigut el moment que destacaríes en la teua carrera per ser el més emocionant o el que més t'ha marcat?
S.R: Pot ser que les primeres setmanes quan vaig començar a pintar en aquesta casa i a restaurar l'estudi per que és la dels meus avantpassats. Varen ser uns dies interessants perque era una casa antiga i em trobaba molt be, de fet ho estic encara, però en aquells primers temps era agradable, més si cap.
M: I ara que vivim en la era de les noves tecnologies, creus que Internet és una bona manera de donar a conèixer l'art?
S.R: No ho sé, jo no tinc Internet, a lo millor si tingués Internet et podría contestar amb major objectivitat. Clar que el conec, a voltes m'he conectat, inclús he comprat entrades per a l´opera, vull dir, que no sóc reaci a tot això. Relacionat amb l'art supose que té els seus avantatges i desavantatges, com tot.
M: Sí, però tal volta mitjançant Internet pot ser més fàcil conèixer l'obra d'un autor...
S.R: Sí, és com consultar una enciclopedia d'art però més fàcil i accesible, és un avantatge tecnològic, això està clar... (pensa)... Tinc que posar quadres en Internet.